Blog Més Enllà

Dies 55 a 70 (10-03-2015 a 25-03-2015).

Quan vam arribar a Malàisia ja portàvem quasi dos mesos pel sud-est asiàtic.

Havíem tingut molt bones experiències en el recorregut per Tailàndia i Cambodja. L’inici del nostre camí pel sud-est asiàtic per territori tailandès, ens va ajudar en l’adaptació dels peques en un ambient tropical, doncs Tailàndia està més avançada en molts aspectes respecte als seus veïns, i qüestions bàsiques com la dieta alimentària són de més fàcil resolució en aquest país.

Ajudats per les infraestructures siameses, pels primers dies de platja a Prachuap, o pels subministraments que trobàvem als 7eleven, l’adaptació dels peques va resultar molt bona, i la posterior entrada a Cambodja, amb infraestructures molt precàries i amb zones d’una pobresa molt manifesta, no va comportar cap mena de problema en l’immersió que van fer els peques en el ritme del viatge.

Malgrat ser països veïns, Tailàndia i Cambodja són nacions amb cultures molt diferents. La història marca el present, i si bé Tailàndia s’havia mantingut sempre com a regne independent, Cambodja havia format part de la colònia francesa d’Indoxina, la qual cosa, a efectes pràctics i prosaics, ens havia permès trobar pa i algunes pastisseries en territori cambodjà, cosa que ajuda a Improvisar menjades a l’habitació de l’hotel.

L’últim any no havia estat precisament un dels millors anys per Malàisia: la desaparició al mes de març de 2014 del vol MH370 de Malasya Airlines, un Boeing 777 amb 227 passatgers; l’impacte d’un míssil al vol MH17 de Malasya Airlines, amb 298 passatgers, el mes de juliol del mateix any, a l’est d’Ucraïna; l’accident del vol 8501 d’Indonèsia AirAsia (filial d’AirAsia), amb 155 passatgers, el mes de desembre de 2014; les inundacions sofertes en el nord-est del país, a final de 2014 i principis de 2015; … però malgrat tot això, Malàisia seguia sent un dels països més avançats econòmicament de la zona i considerat com un dels disset països megadiversos per la seva gran biodiversitat de flora i fauna. Un país que valia la pena visitar.

El nostre pas per la petita illa tailandesa de Koh Lipe (Tailàndia) havia estat un encert: platges d’aigües turqueses, transparents i cristal·lines… aquell tipus de platges amb que identifiquem el somni de les illes tropicals, i no estàvem disposats a renunciar tan fàcilment a aquell somni; així que vam decidir entrar a Malàisia per una illa situada al nord-oest d’aquell país: Langkawi, un lloc molt freqüentat pel turisme intern de Malàisia, per la fama de les seves platges.

Langkawi, una illa de platja i sol.

La sortida de Tailàndia des de l’illa de Koh Lipe, per anar a Malàisia, no va tenir cap mena de complicació.

A l’oficina d’immigració de Koh Lipe van quedar-se els passaports i no ens els van tornar fins que vam passar el control d’entrada a Malàisia.

El ferri va tardar una hora i mitja per arribar a Pulau Langkawi, on els tràmits d’entrada al país van ser molt ràpids. A immigració ens van tornar els passaports que s’havien quedat a l’oficina d’immigració de Koh Lipe, amb el segell d’entrada a Malàisia ja posat (amb un permís d’estada de 90 dies).

A Malàisia hi ha una hora més que a Tailàndia. En aquella època de l’any (març 2015) era un total de 7 hores més que a Catalunya.

Vam agafar un taxi per a que ens portés des de Telaga Harbour, on ens va deixar el ferri, fins a Pantai Cenang, on vam canviar moneda i vam buscar hotel.
Mentre jo vaig anar a buscar hotel, Sara i els peques van quedar-se en un restaurant per menjar quelcom.

No em va costar gaire trobar hotel. L’hotel escollit estava davant de la platja, i tenia l’esmorzar inclòs. A més a més l’habitació tenia dos llits grans, cosa que vam agrair, ja que ens va permetre dormir millor.

Langkawi, situat al nord-oest de Malàisia, és un arxipèlag de 99 illes, de les quals només quatre estan habitades. A l’any 2007 la Unesco va declarar Langkawi com el primer Geoparc Global del sud-est asiàtic, i des de llavors el turisme no ha deixat de créixer, sent una de les destinacions més visitades pel turisme intern del país. Aquest increment del turisme ha afectat l’equilibri de la zona, alterant el seu medi ambient.

Vam passar tres dies a Langkawi. Les seves platges, malgrat ser molt maques, no eren comparables a les de Koh Lipe. Al final de la tarda hi havia molta gent a la platja, on es podia llogar motos d’aigua, patins d’aigua, anar amb bananaboat, i inclús practicar el parascending.

A petició dels peques, vam decidir-nos per probar l’experiència del bananaboat. Com que vam veure que les motos d’aigua que arrastraven els bananaboats anaven a molta velocitat, vam dir-los-hi que no anessin ràpid, doncs anàvem amb nens. Sort que els vam dir que no volíem velocitat… A mig recorregut vam parar un moment per resituar-nos, i posar a l’Ona junt amb el seu papa… així molt millor ;-).

Una nit vam conèixer a uns militars francesos que estaven a Langkawi per la fira internacional d’aviació “Langkawi International Maritime and Aerospace Exhibition”, i ens van convidar per anar-hi, però lamentablement nosaltres marxàvem abans de l’inici de la fira.

Per sortir de Langkawi en direcció est cal fer-ho des del moll de la ciutat de Kuah, així que el dia que vam decidir marxar cap a l’illa de Penang, vam anar amb taxi fins aquella ciutat (30 minuts de trajecte).

Els bitllets del ferri per anar de Langkawi a Penang els vam comprar la nit anterior per internet, a la web www.langkawi-ferry.com. Al moll vam ensenyar la reserva feta per internet i ens van donar els bitllets físics del ferri.

George Town, la capital de l’illa de Penang.

El ferri per anar de Langkawi a Penang va tardar 2,5 hores.

Vam arribar a George Town (o Georgetown), també coneguda com Tanjung, la capital de l’illa de Penang, a mig matí. Vam anar cap al centre per buscar hotel. Un cop instal·lats, després de més de dues hores de buscar hotel, vam sortir a voltar pels carrers de la ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco a l’any 2008.

El carrer Lebuh Chulia, a mode d’artèria principal, junt amb el carrer Jalan Penang, serveixen de referència per voltar pels diferents carrers que conformen aquesta artística ciutat. Al carrer Love Line hi ha diversos hotels i algun restaurant, i a pocs passos, al carrer Lebuh Muntri, es pot visitar el Camara Museum. En aquesta zona ja es pot veure alguna de les moltes pintures a l’aire lliure que donen un aspecte singular a la ciutat. Aquestes pintures formen part del projecte anomenat “Mirror George Town”, i són obra del pintor lituà Ernest Zacharevic. Aquest projecte està tenint molt èxit, i ja són moltes les persones que ofereixen les parets de les seves cases per formar part del mateix.

Per conèixer George Town cal recórrer els seus carrers. En aquesta tasca ajuda bastant el bus turístic que recorre la ciutat, parant als llocs més importants. Aquest bus turístic és gratuït i resulta molt pràctic.

A Little India es poden visitar alguns temples, i provar la cuina índia en alguns dels seus restaurants; a Chinatown es poden trobar alguns dels allotjaments més econòmics; al districte colonial es poden veure els edificis d’aquella època, com Fort Cornwallis, Supreme Court, Town Hall, St. George’s Church… així com el Victoria Memorial Clock Tower.

La mesquita Kapitan Keling, amb el seu minaret, és la més antiga de la ciutat, i es troba entre Little India i Chinatown.

Una visita interessant és la del temple Kek Lok Si (Kek Lok Si Temple), que està situat al costat de Penang Hill. Per anar-hi vam agafar l’autobús 203.

El temple, situat dalt d’un turó, és el temple budista més gran de tot el país. En la seva construcció hi ha influències tailandeses, birmanes i xines, que li donen un aspecte diferent i especial. Dalt de tot, una enorme estàtua de 37 metres d’alçada de la deessa de la misericòrdia, presideix el lloc. El conjunt del temple, amb diferents pagodes i sales en el seu recinte, és un indret molt recomanable per visitar. Des de dalt hi ha bones vistes de la zona.

Al temple vam poder veure una oració comunitària, i vam menjar al menjador comunitari de la pagoda, davant la insistència d’alguns fidels.

George Town, amb les pintures murals que es troben passejant pels seus carrers, és famosa també per tenir el millor menjar de carrer de tot Àsia, a la qual cosa ajuda la barreja ètnica de xinesos, peranakan, indis, malais, etc. que conformen aquesta ciutat.

Un bon lloc per provar el menjar és en algun dels seus Hawker nocturns, on hi ha moltes parades de menjar diferents, amb taules al mig, on t’asseus després d’escollir allò que vols menjar. Un de molt recomanable és el Red Garden Food Paradise.

Aquests centres de menjar, hawker, o food court, són llocs on es fàcil conèixer a gent del país, sobretot si s’hi va en cap de setmana, quan la gent està més relaxada i va a gaudir d’un bon sopar en companyia d’amics o familiars. Va ser precisament un diumenge, sopant al Red Garden Food Paradise, quan vam conèixer a una família malaia que estava celebrant que el seu fill estava passant uns dies a casa abans de tornar a marxar per motius d’estudis. Ens van convidar a seure a la seva taula i vam passar una bona estona xerrant i rient.

Per passar la tarda d’un diumenge una bona opció és anar al passeig marítim, on hi ha paradetes de menjar, atraccions per nens, i molta gent passejant o passant l’estona asseguts al llarg del passeig marítim.

Ferran i Ona van pujar a uns gronxadors, i van estar molt interessats amb la conducta d’una dona que va intentar estafar-nos (sense èxit).

Kuala Lumpur, la capital de Malàisia.

Després de passar uns quants dies a George Town, vam decidir entrar a la Malàisia continental i fer ruta fins a Singapur, parant a Kuala Lumpur i després a Malaca.

Per sortir de l’illa de Penang en direcció al continent es pot anar amb bus, travessant per algun dels dos ponts que hi ha. Un dels ponts va ser construït l’any 1985, i fa 13,5 km. de llarg. L’altre pont va ser inaugurat el mes de març de 2014, i té 24 km de llarg, cosa que el converteix en el pont més llarg del sud-est asiàtic. Aquest últim pont pot resistir terratrèmols de fins a 8,2 graus en l’escala Richter.

El trajecte en bus de George Town fins a Kuala Lumpur va ser còmode i va durar unes quatre hores aproximadament.

L’autobús ens va deixar a l’estació de busos de Puduraya (o Pudu Sentral), des d’on vam anar caminant fins a l’hotel que havíem reservat per internet la nit anterior.

Kuala Lumpur és una ciutat que agrada o no agrada segons el moment en que un hi arriba. No té res d’especial. És una ciutat moderna, amb molts centres comercials, on conviuen diferents cultures, sobre tot malais, xinesos i indis, i és coneguda principalment pel circuit de formula 1 de Sepang (que està a pocs kilòmetres de la ciutat), i per les Torres Petrones, que van ser les més altes del món entre els anys 1998 a 2004, any en que van ser superades per l’edifici Taipei 101 de Taiwan.

Òbviament que no és el lloc on buscar la Malàisia més autèntica, però si s’hi arriba després de recórrer indrets rurals o amb pocs serveis, sempre és d’agrair passar uns dies en aquesta ciutat, i visitar les Torres Petrones i els seus voltants.

Una forma molt còmoda i barata de moure’s pel centre de la ciutat són els busos turístics. Hi ha quatre línies d’autobusos turístics, i a més a més de ser busos molt moderns i còmodes, també tenen wifi.

Amb aquests autobusos es pot arribar a quasi tots els principals llocs d’interès turístic de la ciutat.

Viatjant amb nens, hi ha un lloc molt interessant quan la calor apreta: el parc KLCC que queda al costat de les Torres Petrones, entre aquestes i el Traders Hotel, on hi ha unes fonts amb una petita piscina on els nens es poden banyar. A l’Ona i Ferran els va encantar.

Vam visitar Kuala Lumpur durant cinc dies, sense presses: les Torres Petrones, la Kuala Lumpur Tower, els jardins dels Lake Gardens, Chinatown, Little India, Central Market, la zona comercial de Bukit Bintang… són alguns dels indrets més característics.

A les afores de la ciutat, a uns 13 kilòmetres, hi ha les coves de Batu, que és un dels santuaris hinduistes més populars fora de l’Índia, i un lloc molt recomanable per visitar. L’entrada és gratuïta, i és fàcil arribar-hi amb tren. El tren s’agafa a KL Sentral (on s’hi pot arribar amb metro), és la línia KTM Commuter, i els trens surten cada 30 minuts.

A l’entrada de les coves hi ha una enorme estàtua daurada de Murugan (el Déu hindú de la guerra), al costat de les escales amb 272 graons que porten fins als temples que hi ha a les coves.

Al costat de “Batu caves” hi ha la Ramayana Cave, on sí es paga entrada (5 ringgits per persona), i on es poden veure moltes escultures hindús.

Pujar els 272 graons per arribar fins a dalt va resultar una mica pesat, sobre tot per la calor que feia, però des de dalt vam poder gaudir d’una bona vista.

Diuen que si una parella recent casada puja per les escales del temple, el seu matrimoni serà beneït.

Vam deixar Kuala Lumpur per anar a Malaca (Melaka), l’última parada a la Malàisia continental abans d’entrar a Singapur.

Malaca, un record del passat.

Vam arribar a Malaca (Malacca o Melaka) després d’unes dues hores de viatge en bus des de Kuala Lumpur. El bus era molt còmode i la carretera molt bona. El bus ens va deixar a Melaka Sentral.

Malaca està situada a la costa sud-oest de la Península de Malàisia, davant l’illa de Sumatra. La meitat de la seva població és malàisia, i l’altra meitat està composada fonamentalment per xinesos, amb una comunitat menor d’indis i altres ètnies.

Malaca va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco a l’any 2008.

Després d’instal·lar-nos a l’hotel vam sortir a passejar pel centre històric. Aquell primer dia a Malaca vam visitar el Museu marítim, el Museu Naval de Malàisia, i vam pujar a la rèplica d’un vaixell portuguès del segle XVI, una carraca anomenada “Flor de la Mar”, que va explorar l’oceà Índic fins al seu naufragi l’any 1511.

Els dies que vam estar a Malaca vam voltar pel seu centre històric. A Malaca es poden trobar restes del seu passat portuguès, com la Porta de Santiago o l’església de Sant Paul; o restes del seu passat holandès, com l’església de St. Peter, Stadthuys, l’església Christ Church o el Fort de St. John; o restes del seu passat britànic, com la Queen Victoria Fountain o el cementiri britànic.

Al barri xinès de Malaca s’hi pot trobar la Jonker Street (o passeig Jonker), la mesquita Kampung Kling (construïda al 1728, és una de les mesquites més antigues del país), el temple Sri Pogyatha Vinoyagar Moorthi (construït al 1781 i consagrat a la divinitat hindú Vinoyagar), el temple de Cheng Hoon Teng (construït al 1646, és el temple budista xinès més antic del país), entre altres llocs d’interès.

Ens va agradar especialment el Cheng Hoon Teng Temple.

Per a més informació sobre Malaca, podeu llegir l’article que hi ha publicat aquí: “De Singapur a Malaca (Malàisia)“.