Blog Més Enllà

Comencem el nostre viatge un dijous de mitjans de gener, hem fet les motxilles a darrera hora, i anem més carregats del que voldríem.

Els peques han escollit les joguines que s’emporten per recórrer món. Només tenien una condició: havien de cabre en la motxilla de mà que porta cadascú d’ells. Ferran ha escollit tres llibres de Geronimo Stilton, i l’Ona uns llibres per pintar, i apart d’algunes joguines que ocupen poc espai, i uns jocs de taula, han agafat la càmera fotogràfica que els hi han portat els Reis aquest Nadal.

Aquesta última nit no hem dormit totes les hores que voldríem, i no ha estat pels nervis del viatge, que no és que no hi fossin, sinó pels preparatius d’última hora.

Sortim de casa amb dos motxilles d’uns 60 litres cadascuna, més una petita bossa amb quelcom de menjar i alguns llibres dels estudis de Ferran que no ens han cabut a les motxilles. A més a més cadascú porta la seva motxilla de mà.

Tot el que portem a les motxilles seran les nostres úniques pertinences durant tots els mesos que duri el viatge. Es una manera d’adonar-se que no calen tantes coses per viure.

Aquest matí ens hem aixecat sense mandra, si bé una mica cansats pel tràfec dels últims dies, i amb tota la il·lusió de començar “el viatge”.

Marxem amb un bitllet d’anada a Bangkok, amb una breu parada de sis dies a Dubai. No tenim data de tornada, no la volem… el nostre camí vindrà fixat per la improvisació, pel que decidim durant el viatge, pel que ens vagin aconsellant altres viatgers que coneguem durant la ruta…

Es curiós, doncs marxem a fer un llarg viatge però no sabem exactament on anirem. Això ens recorda una cita de l’escriptor Nicolas Bouvier: “El programa és imprecís, però tractant-se de viatges, l’important és anar-se’n”.