Blog Més Enllà

Dies 17 a 19 (31-01-2015 a 2-02-2015).

Hem deixat la platja de Prachuap per anar cap al nord. La nostra propera destinació és Ayutthaya, però fem una parada a Bangkok, doncs els autobusos no van directament a Ayutthaya.

Arribem a Bangkok a primera hora de la tarda. L’autobús ens deixa a l’estació d’autobusos de Sai Mai Tai, des d’on agafem un bus que ens porta fins a Khao San, zona on ens allotjarem les properes dues nits.

Aprofitem la nostra parada a Bangkok per visitar la ciutat. El primer dia el dediquem a trobar un allotjament que ens agradi i a khaosanejar, és a dir, voltar per Khao San.

L’endemà, de bon matí, agafem una de les barques que fan el transport pel riu Chao Phraya, i baixem a la parada més propera a Xinatown.

Des d’una barca navegant pel riu Chao Phraya, es té una altra visió de Bangkok. De la mateixa manera que agafant una barca per un dels molts canals o khlongs que travessen la ciutat, dóna una perspectiva diferent del gran Bangkok urbà.

Passejar pels carrers estrets de Xinatown, pels seus mercats plens de gent, és una experiència que pot provocar esgotament, degut a la gran aglomeració de gent en tan poc espai i la infinitat de botigues i parades on es ven de tot.

A la part de les botigues d’espècies i fruits secs (entre altres productes), decidim fer una parada per dinar en un petit restaurant que està de gom a gom: el Hong Kong Noddle. El menjar resulta estar molt bo.

Ens arribem, caminant, fins a l’estació de tren de Hua Lampong, que no queda gaire lluny, i pel camí passem per un parell de temples, un de xinès i un de budista. El temple budista és el Wat Traimit, on hi ha una gran estàtua d’or de Buda que va estar amagada durant més de 200 anys sota una capa de guix. Es creu que procedeix de l’antiga Ayutthaya i que va ser camuflada per escapar de la rapinya dels birmans. Actualment està considerada com l’estàtua d’or massís més gran del món, amb un alçada de 3 metres i un pes de 5,5 tones.

A l’estació de tren ens assabentem dels horaris de tren per anar a Ayutthaya, on anirem l’endemà.

Un cop hem aconseguit la informació tornem a Khao San, doncs ja és tard.

Quan l’endemà al matí tornem a la “Hua Lampong Railway Station” no ens costa gaire comprar els bitllets de tren per anar a Ayutthaya. El bitllet de tren pels peques ens el cobren a meitat de preu. Tots quatre paguem un total de 46 bath (equivalent a 1 euro i uns 20 cèntims, aproximadament).

El tren que ens portarà a Ayutthaya surt a un quart i cinc de dotze. Aconseguim seients de seguida, si bé el tren s’emplena ràpidament. El trajecte en tren dura una hora i tres quarts.

El tren arriba puntual a Ayutthaya. Sortim de l’estació en direcció al riu i nosaltres i motxilles ens posem en una barca per travessar-lo, doncs el centre històric es troba a l’altra banda de riu.

Ja a l’altra banda de riu, mentre la Sara i els peques es queden en un restaurant per menjar quelcom per dinar, jo me’n vaig a buscar hotel.

Després de recórrer set hotels em decideixo per un d’ells. De fet no és un hotel, sinó una casa d’hostes on lloguen unes deu habitacions. En aquesta casa hi estarem les properes tres nits. L’ambient és agradable, tenim l’esmorzar inclòs, i està tot molt net i ben cuidat.